Mujeres en Red
twitter
twitter

[Por Gemma Lienas ]

¿A on van, els meus calers?

Visitas: 3689    Enregistrer au format PDF   

El texto denuncia sobre cómo los presupuestos municipales se hacen sin perspectiva de género.


Els dimarts a la tarda, acompanyada de la meva germana, m’he de moure per Barcelona amb quatre criatures d’edats que oscil·len entre l’any i els tres anys. Descartat el transport privat, entre d’altres raons perquè seria impossible aparcar enlloc al barri de Gràcia mentre recollim la canalla, i descartat el metro i l’autobús, perquè cap línia no enllaça l’escola d’ells fins al domicili on ens dirigim, podem agafar dos taxis; dos, perquè els taxistes no admeten més de quatre ocupants per vehicle, que és el que cobreix l’assegurança. O podem reservar un taxi monovolum amb 24 hores d’antelació i pagar, després, l’import de la carrera més un suplement de 10 euros, atès que es tracta d’un vehicle especial i que n’hi ha pocs. Total: 15 Euros. L’última possibilitat és caminar amb la quitxalla durant tres quarts d’hora per fer un trajecte que amb cotxe seria de 6 ó 7 minuts.

Imaginem que sóc una política de l’Ajuntament de Barcelona i que he d’elaborar els pressupostos; segur que en destinaria una bona picossada o bé a una nova línia d’autobús que unís els dos barris mal comunicats o bé a proporcionar als taxistes uns crèdits a baix preu per comprar vehicles de més capacitat.

Ara imaginem que la persona que decideix la distribució dels calers municipals no sóc jo sinó un home de 50 anys amb la butxaca farcida d’euros i que mai no ha recollit quatre criatures a la sortida d’escola. Segurament s’estimarà més gastar-se d’una altra manera els diners del meu autobús o de la meva flota de taxis monovolum. Per exemple, en la construcció d’un edifici d’arquitectura novedosa que doni un toc glamurós a la ciutat. L’exemple no, que no és ficció.

I ara traslladem-nos a la realitat. El polític tipus català -ho explicava fa poc un diari- és home, blanc i de més de 43 anys. I sense problemes econòmics, hi afegeixo jo. Aquests homes són els que reparteixen els diners de les arques municipals i ho fan, esclar, d’acord amb les necessitats que ells veuen. Les que per a ells resulten invisibles, naturalment, no les poden preveure.

Els pressupostos públics -tot i que en aparença són neutrals- també s’escoren notablement en favor dels homes i en detriment de les dones. Per redreçar-los tenim dues solucions. La primera és aconseguir una representació femenina suficient ens tots els òrgans de govern.

Aquesta, tot i els canvis que s’han observat darrerament, va per llarg. La segona és fer els pressupostos participats. O sigui, que la veu de les ciutadanes i els ciutadans sigui escoltada pels municipis a l’hora de decidir on van els calers. Al món ja hi ha moltes països i ciutats, des de Sri Lanka fins a Tanzània i des de Porto Alegre fins a Rubí, que ho han posat en pràctica i se n’han sortit.

Si creus que val la pena lluitar per aconseguir uns pressupostos participats, et recomano que entris a la web: www.elscalersoncalen.org .Allí, ciutadans pel canvi t’explica de quina manera t’hi pots implicar.



2004-11


Otros textos

Temas :
Igualdad

Quizás también te interese

Apoyo al Ministro Moratinos

La Plataforma de Mujeres Artistas contra la Violencia de Género, Cultura (...)


A vueltas con la custodia compartida

La posición que mantenemos desde el feminismo sobre la custodia compartida (...)


Obituario: en recuerdo de Helga Diekhoff Soto. La hija alemana de España

Cuando Helga Diekhoff llegó a España en 1961 a aprender el idioma, tenía 21 (...)


4 de marzo, un año después

Hace ahora un año que escribí en Il manifesto “El mes más (...)


Mil millones bailando es una revolución

Es evidente que el activismo social está cambiando. Está cambiando en (...)


Còmo y por qué se decidió que en 2004 en Barcelona había que celebrarse el «Fòrum de las Culturas»

Desde Mujeres en Red seguimos aportando información y reflexiones sobre la (...)


Globalización y nuevas servidumbres de las mujeres

La globalización de las políticas neoliberales lejos de dejar un saldo (...)


1997 - 2014 Mujeres en Red. El periódico feminista
Error...

Error...

No se encuentra el archivo spiplistes_cron