facebooktwittergoogle_plusmailfacebooktwittergoogle_plusmail
Montserrat Boix - Pregó Festa Major de Polinya

Fotografia de ManelRebollal a Instagram

Polinyà: Festa Major 2014

D’entrada demano disculpes perquè estic acostumada a preparar moltes notícies,
donar moltes conferències, però és la primera vegada que em toca fer un pregó.

Agraïda a les persones que han pensat amb mi per estar aquesta nit aquí amb
vosaltres. Conscient que sóc la quota, perquè els meus predecessors en els
pregons dels darrers anys són homes. No tinc cap problema amb les quotes, és
més les recolzo obertament.

Precisament he preparat un reportatge pel telediari que s’emetrà el proper dilluns en
el que parlo d’això, de les dones en llocs de responsabilitats. Em deia la Sara Berbel,
una companya de Sabadell que va estar al front de Institut Català de les Dones que
sense quotes tardaríem 50 anys en aconseguir estar més o menys al mateix
nivell que els homes.

M’agrada que hi hagi gent a l’ajuntament de Polinyà que pensi en aquestes
coses i que se’n preocupi. Que es preocupi de les persones en general, de la gent gran
i de la gent jove, però que de manera específica es preocupi del cas particular de la
Maria, de la Joana, del Siscu, del Manolo, de la Montserrat
És el que val la pena de viure en un poble, la gent és més propera, facilita el que
ens ajudem entre tothom, que pensem en la comunitat.

Podria explicar moltes “batalletes” de Polinyà quan era jove amb moltes de les
companyes i companys que sou aquí aquesta nit.

Fotografia de Lourdes Muñoz

Fotografia de Lourdes Muñoz

Recordo també les meves festes majors de Polinyà quan la meva filla Eila volia
començar a sortir i els meus pares em deien que era la meva responsabilitat.

Jo venia i aprofitava per trobar-me amb vosaltres però era genial saber que hi havia
un equip de policia, que també n’estava pendent.

Però una de les coses que més m’ha fet sentir orgullosa de Polinyà
va passar fa uns quans mesos…

Un dia em ve a veure el Quim a casa i em diu que vol anar a Madrid a parla amb la
gent de la SAREB la immobiliària que es va crear per gestionar els habitatges que
estaven en mans dels bancs arran de la crisi.

Vam estar mirant els telèfons, el mail i el Quim els va contactar.
Poques setmanes després el Quim ve a Madrid i el vaig acompanyar a una reunió de
la SAREB… era la primera vegada que algú d’un Ajuntament demanava una
reunió per preguntar sobre la situació de les cases desocupades al municipi
en mans dels bancs… un petit ajuntament! I em vaig sentir especialment
orgullosa del Quim. Que ens coneixem de tota la vida.
De la seva valentia i manca de prejudicis per poder canviar les coses.

Crec que estem en un moment en el qual ens cal repensar i reinventar-nos.
Perque hi ha un pilot de coses que ja són diferentes. La situació econòmica, la
gestió de recursos, personals i col·lectius…

Per cert deixeu-me que demani una cosa a l’Anna Fernandez, Regidora de
Cultura… organitzar un passe a Polinyà del Documental Yo decido, el Tren de la Llibertat
que parla de la manifestació que es va organitzar a Madrid el 1 de febrer per demanar
que no hi hagi canvis a la llei de l’avortament, en contra de la llei Gallardón,
que es va estrenar ahir a tot l’Estat Espanyol.
Perquè les dones de Polinyà, les joves de Polinyà n’estic segura que volen decidir
també sobre el seu cos.

M’agrada que Polinyà creixi, m’han dit que ja hi ha més de 8000 persones censades.
I m’agrada la riquesa de la diversitat.

Per cert, vull saludar especialment a les persones que han vingut d’Africa… del
Senegal, de Camerun…

Per la meva feina he viatjat moltes vegades a Africa, la situació és molt dura i en
som en part responsables. Perquè occident està aprofitant les seves riqueses naturals
i està finançant a dictadors que treballen pels seus clans i l’enriquiment propi i
no pas per la gent dels seus països. Crec que és fonamental continuar recolzant la
cooperació i la solidaritat internacional i ara que aquí vivim una situació més
difícil econòmicament, amb l’increment de la xenofòbia a Europa hem de ser més
solidaris que mai.

Per cert que un amic palestí m’ha deixat al Facebook aquesta tarda quan he explicat
que avui faria el pregó una frase que us vull compartir: “acuérdate de mi pueblo”.
Sens dubte: una injustícia històrica. Com diu també el Roque Fernàndez a la portada
del seu Facebook: “a mi -a nosotras y nosotros- también nos duele Gaza”.

Qui em coneix sab que sóc una apassionada de les tecnologies… avui he tingut
temps de mirar el Twitter de l’Ajuntament de Polinyà, el Facebook, la web de la Festa Major.
Felicitats a l’equip de comunicació per cert que us animo a treballar amb
llenguatge inclusiu.

Vull animar-vos a fer servir les xarxes socials. Perquè les xarxes ens ajuden a tenir
informació immediata, a coordinar-nos, ens faciliten treballar junts i juntes.
El que ens coneixem… Per què és veritat que aquest poble ha crescut molt i s’han
de buscar noves maneres de compartir. A veure aquest concurs a Instagram.

Fins i tot el Cap de la Policia local té Twitter Oficial 😉

Ja acabo, espero que aquests dies ens serveixin per passar-ho bé i poder
oblidar per una estona les preocupacions aprofitant la Festa Major i al mateix
tems mantenir l’alerta i la solidaritat.

Ara començarà un concert del mestre Paco Ibañez … Espero que canti algunes de
les meves cançons preferides: “Palabras para Julia” però especialment … “Mala
reputación” amb la que em sento molt identificada je, je.

Agrair la invitació i la vostra companyia… de les amigues que no sou de Polinyà
i que heu vingut a compartir aquest moment, de les persones que conec de tota la vida
i de les persones que espero conèixer aprofitant aquests dies. És fantàstic trobar
gent nova i obrir les nostres ments. Us animo a parlar amb les persones que teniu al
costat al marge de si les coneixeu o no.

Visca Polinyà! Bones Festes!!